El caràcter festiu dels valencians es manifesta a la Costera de manera única. Un llegat cultural extraordinàriament popular, ric i divers. S’hi barregen les festes religioses i les profanes, algunes amb origen en els canvis estacionals i cicles agrícoles, sempre adobades amb la música de les bandes. D’interès especial són les festes del foc, les fires, la processó del Corpus i les dansades.

Les fogueres han anat assolint protagonisme al llarg dels segles en les festes dels pobles de la Costera. La seua construcció i plantà en les places majors dels municipis s’ha integrat en el ritual de la festa. La més important i coneguda és la que es crema el 16 de gener vespra de Sant Antoni Abat a Canals. És tan voluminosa que comença a muntar-se un mes abans, amb l’entrada de la primera soca el 8 de desembre. També és tradició en quasi totes les poblacions de la Costera fer fogueres en la Nit del ros o Nit de Sant Joan, la nit més curta del any.

Molts municipis de la Costera tenen les seues pròpies fires, algunes de les quals històriques. Un calendari festiu i firal molt arrelat dins del territori valencià, destaca la Fira de Xàtiva, des de 1250 per privilegi del rei Jaume I i que se celebra del 15 al 20 d’agost, és una de les fires més emblemàtiques del territori valencià. 

 

El Porrat de Torrent d'en Fenollet se celebra el primer divendres de març per privilegi del rei Jaume I, és una romeria molt popular amb mercat tradicional on trobem tota classe de paradetes. Una devoció plena de curiositats, com la que protagonitzen els joves solters i solteres que volen trobar parella o que volen conservar-la.

La romeria a Santa Anna es celebra tots els anys a principis maig. Els veïns de la Llosa de Ranes recorren el camí que separa la plaça Major del poble fins a l’ermita de Santa Anna.

A Xàtiva es celebra la romeria al Puig. Convocada per la plataforma Salvem el Puig i secundada per diverses associacions culturals i eclesiàstiques, té com a objectiu la recuperació de l’edifici gòtic del segle XIV. Es desenvolupa amb un ambient lúdic i festiu, en el qual no pot faltar la mistela, la mona, la dolçaina i el tabalet. També a Xàtiva el 19 de març és molt popular la romeria a Sant Josep que protagonitza la comunitat fallera. En l’acte participen activament la Junta Local Fallera, L’Escola de Danses de Xàtiva, la Colla la Socarrà i la Muixeranga de Xàtiva.

La Dansà de la Font de la Figuera està reconeguda com a Festa d’interés turístic Provincial. La festa va ser recuperada a mitjans del segle XX de la mà de Vicent Tortosa i Biosca, que va revitalitzar les danses. Actualment participen al voltant de 120 parelles abillades amb la indumentària tradicional fontina del segle XVIII. La Dansà de Xàtiva se celebra la vespra de la festa de la Mare de Déu de la Seu, el 4 d’agost a la nit. Té lloc en la plaça de la Seu i a continuació entra dins del temple on es fa la ronda i es canten albades.

Encara que és una tradició més arrelada en les comarques veïnes, les Festes de Moros i Cristians també es celebren a la Costera. Una festa amb més de cent anys d’història en poblacions de ponent com Montesa, Moixent, Vallada i la Font de la Figuera. Aquestes festes commemoren les batalles que es van lliurar durant la conquesta cristiana. Son testimoni de tot el període de rebel·lions sarraïnes, dels atacs de pirates barbarescos i de l’expulsió dels moriscos al segle XVII. Una festa plena de música, llum i color que commemora una part de la nostra història.

El corpus de Xàtiva es una festa documentada en el segle XIV. Participaven els gremis d’oficis, les autoritats municipals i eclesiàstiques. Se celebra en juny, sisanta dies després del diumenge de resurrecció. Consta de dues processons, la religiosa on desfilen personatges que representen escenes bíbliques i la civil que fou recuperada durant el segle XX.

La setmana santa que se celebra a Xàtiva és una de les més importants de la Comunitat Valenciana i una de les més antigues. La ciutat compta amb una Germandat de setze confraries i compta amb una gran participació ciutadana. Es tracta d’una manifestació religiosa amb un alt valor cultural i patrimonial, recentment declarada Festa d’Interès Turístic Provincial. Els seus orígens es remunten a finals de l’Edat Mitjana.

Xátiva va ser la primera ciutat on es van plantar falles, després de València, en 1865. Les falles de Xàtiva al costat de les d’altres ciutats, han sigut declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Se’n planten 19 falles, una per cada comissió fallera, acompanyats dels corresponents monuments infantils. Aconsegueixen el seu punt àlgid durant la setmana fallera, que culmina el 19 de març. Són dies per a viure al carrer, amb visita obligada als monuments que satiritzen la realitat.

El joc de la Pilota apareix per terres valencianes amb els cavallers de la conquesta. Al segle XV la seua pràctica i popularitat s’estenien des del propi rei, la noblesa, la cúria, el poble i els menuts de cada carrer. Entre les diferents modalitats de pilota valenciana, la més jugada a la Costera és el Raspall. Al Genovés es troba el Museu de la Pilota, espai dedicat a la història, la divulgació, i la investigació d’aquest esport, que compta a més amb un trinquet. Altres pobles que compten amb trinquet son Canals, Moixent, Llocnou d’en Fenollet i La Llosa de Ranes.