Estem on s’acaba l’horta i comença el secà, són paraules del nostre conciutadà il·lustre Raimon. L’aigua és vida a tots els llocs, però a la Costera aquesta relació ha estat íntima i estreta, i bona part de la nostra vida i història ha seguit els camins traçats per l’aigua als rius, barrancs i sèquies o girat al voltant dels punts on aquesta s’acumulava o es podia aprofitar. Ser l’enllaç entre els regadius extensos de les hortes i els dominis del secà ha causat que gaudim d’un patrimoni de l’aigua d’una riquesa i varietat difícil de trobar a altres indrets.